Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell

TOTS ELS Episodis ordenats CRONOLÒGICAMENT

Dedicatòria i Pròleg

Part I: Tirant a Anglaterra

Part II: Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes

Part III: Tirant a l’Imperi Grec

Part IV: Tirant al Nord d’Àfrica

Part V: Tirant torna a l’Imperi Grec

#35 Episodi 5.05 Part V: Tirant torna a l’Imperi Grec, capítols del CDLXVII a l’Epíleg

Tirant se sent malalt prop de la ciutat d’Adrianòpolis i prompte s’adona de que morirà: demana confessar-se i combregar, pronuncia una oració, fa testament deixant com a hereu a Hipòlit i escriu unes paraules de comiat a la seua estimada Carmesina “puix la mort a mi és tan veïna que més aturar no puc, no em resta més, per complir mon viatge, sinó sols pendre de vós, senyora de preclara virtut, mon darrer, trist e dolorós comiat“. En assabentar-se de la situació, l’Emperador hi envia Diafebus, Hipòlit i els metges. Malgrat el seu estat Tirant està decidit a arribar a Constantinoble per tal de vore la princesa, però mor de camí a la capital imperial als braços del seu estimat Diafebus.
L’Emperador es lamenta amargament que “hui és lo jorn que es perd lo nostre ceptre, i del meu cap la triümfant corona prostrada veig en terra“, descobrint així Carmesina la trista notícia, llançant-se sobre el cos fred de Tirant presa de la desesperació. Els seus plors són inconsolables i el seu dolor tan intens que, preveient la seua mort, es confessa i fa testament, nomenant hereva la seua mare, l’Emperadriu. Mentrestant, l’Emperador mor de dolor en vore la fi de Tirant i l’agonia de la seua filla, qui mor poc després, acomplint el seu dolorós plany: “e certament ab tu vull fer companyia en la mort, puix en la vida, que t’he tant amat, no t’he pogut servir“.
Els cavallers companys de Tirant fan consell i, d’acord als testaments del Cèsar i de la princesa, acorden la boda entre l’Emperadriu i Hipòlit, decisió que accepten de bon grat “atesa l’amistat antiga” que hi havia entre ells.
El nou Emperador acomiada l’exèrcit després de pagar generosament tota la gent d’armes. A continuació fa enviar els cossos embalsamats de Tirant i Carmesina a Bretanya, en compliment de les seues últimes voluntats, encàrrec que acomplixen el vescomte de Branches i el senyor d’Agramunt. A Bretanya se celebren els sentits funerals pel cavaller del casal de Roca Salada, dels quals informen el nou Emperador al seu retorn a Constantinoble. Els amants són dipositats en una sumptuosa tomba que “era obrada d’un molt clar alabaust, e a l’entorn per los extrems d’aquella, de lletres gregues buidades de fin or, se llegien tals paraules:
Lo cavaller que en armes fon lo fènix
i la que fon de totes la pus bella,
morts són ací en esta xica tomba,
dels quals lo món ressona viva fama:
Tirant lo Blanc i l’alta Carmesina.

Igualment, “sobre la tomba, ab lletres d’or estaven esculpits aquests tres versos:
Amor cruel qui els ha units en vida,
i ab greu dolor lo viure els ha fet perdre,
aprés la mort, los tanque en lo sepulcre
.”
La fortuna afavorí el regnat d’Hipòlit com a titular de la corona de l’Imperi Grec. Una vegada fet Emperador, va traure de la presó el Soldà i el Gran Turc i altres reis, va fer pau i treva amb ells i els retornà a Turquia. L’Emperadriu només va viure tres anys més i, aleshores, Hipòlit es casà amb una filla del rei d’Anglaterra, bellíssima i devotíssima cristiana amb la qual tingué tres fills i dos filles, regnant fins la mort dels emperadors, ja molt vells, “e podeu creure que per lo bon regiment e per la bona e virtuosa vida, són col·locats en la glòria de paradís“.

Contingut de l’episodi.
PART V Tirant torna a l’Imperi Grec.
CDLXVII. Com pres a Tirant lo mal del qual passà d’aquesta vida.
CDLXVIII. L’oració que dix Tirant davant lo Corpus Domini.
CDLXIX. Lo testament que féu Tirant.
CDLXX. Breu de comiat tramès per Tirant a la sua Princesa.
CDLXXI. Com l’Emperador tramès lo duc de Macedònia e Hipòlit ab los metges, e com Tirant, fent-se portar a Contestinoble, en lo camí passà d’aquesta vida.
CDLXXII. Lamentació que féu l’Emperador per la mort de Tirant.
CDLXXIII. La lamentació que féu la Princesa sobre lo cos de Tirant.
CDLXXIV. Altra lamentació que fa la Princesa sobre lo cos de Tirant.
CDLXXV. Resposta que fa la Princesa a l’Emperadriu, mare sua.
CDLXXVI. Com la Princesa ordenà la sua ànima e volgué confessar los pecats públicament.
CDLXXVII. Lo testament de la Princesa.
CDLXXVIII. Paraules de bé morir les quals dix la Princesa en la sua fi.
CDLXXIX Lo dol e lo plant que fon fet aprés la mort de la Princesa.
CDLXXX. Com los parents de Tirant s’ajustaren e tingueren consell qual d’ells farien Emperador.
CDLXXXI. Com lo rei Escariano entrà en Contestinoble e anà a fer reverència a l’Emperadriu.
CDLXXXII. Com los parents de Tirant trameteren ambaixada a l’Emperadriu que prengués a Hipòlit per marit.
CDLXXXIII. La resposta que féu l’Emperadriu als ambaixadors.
CDLXXXIV. Com lo novell Emperador se féu venir tota la gent d’armes e pagà’ls liberalment, e donà’ls comiat.
CDLXXXV. Com l’Emperador tramès lo cos de Tirant e de la Princesa en Bretanya.
CDLXXXVI. De la molta honor que fon feta al cos de Tirant en Bretanya.
CDLXXXVII. Com l’Emperador tragué de presó lo Soldà e lo Turc, e féu pau e lliga ab ells.
Epíleg

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#34 Episodi 5.04 Part V: Tirant torna a l’Imperi Grec, capítols del CDLIV al CDLXVI

Tirant, en la seua condició de nou Cèsar i hereu de l’Imperi Grec, partix per recobrar totes les terres encara en poder dels invasors. Paral·lelament, Maragdina arriba a Constantinoble, on és molt ben rebuda, mentre que l’exèrcit d’Escariano s’unix al de Tirant en la seua tasca. En una d’aquelles ciutats és rescatat Diafebus i la ràpida campanya continua fins a la reconquesta i total restauració de l’Imperi.
Mentre, a la cort, les festes, amb esposalles i bodes entre cavallers i donzelles de palau (per exemple, entre l’Almirall, marquès de Liçana, i Elisea, filla del duc de Pera), s’allarguen en espera del retorn de Tirant. Després de tantes penalitats i perills sembla obrir-se un nou temps ple d’esperança en el futur a l’Imperi Grec, però “fortuna no ho permès, que a un cos mortal donàs tant delit e glòria en aquest món, com natura humana no fon creada per Déu per haver beatitud ni glòria en aquest món, mas per fruir la glòria de paradís…

Contingut de l’episodi.
PART V Tirant torna a l’Imperi Grec.
CDLIV. Com Tirant partí de Contestinoble e ab tot son exèrcit anà per rebre lo rei Escariano.
CDLV. La lletra de creença del Soldà.
CDLVI. Lletra tramesa per lo virtuós Tirant al rei Escariano.
CDLVII. Com lo rei Escariano fon content que la Reina anàs a Contestinoble.
CDLVIII. Com Tirant ab tota la host partí de la ciutat d’Estrenes.
CDLIX. Com lo capità de la ciutat d’Estranges reté les claus e la ciutat al Cèsar.
CDLX. Paraules de consolació e d’amor verdadera que dix Tirant al duc de Macedònia.
CDLXI. Lletra tramesa per la duquessa de Macedònia al Duc, son marit.
CDLXII. Com tots los altres presoners vingueren a fer reverència al príncep Tirant.
CDLXIII. Com la reina d’Etiòpia arribà en Contestinoble e l’honor que li fon feta.
CDLXIV. Lletra tramesa per lo príncep Tirant a la duquessa de Macedònia.
CDLXV. Com lo Cèsar, aprés que fon partit de Trapasonda, cobrà moltes províncies qui eren de l’Imperi.
CDLXVI. Com l’Almirall ab triümfo de gran victòria tornà en Contestinoble, e l’Emperador per premiar-lo li esposà la filla del duc de Pera, nomenada Elisea.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#33 Episodi 5.03 Part V: Tirant torna a l’Imperi Grec, capítols del CDXL al CDLIII

Tirant comunica a l’Emperador i a Hipòlit, capità de les forces imperials en absència seua, la proposta del Soldà i el Gran Turc. L’Emperador, després de reunir el seu consell i sentir la seua resolució, accepta la pau final de cent anys i un dia sempre que el Soldà i el Gran Turc es lliuren com a presoners i els seus soldats marxen sense armes i a peu. Estefania suplica a Tirant que allibere Diafebus, presoner des d’abans del naufragi de Tirant, cosa que el cavaller bretó li promet. Tirant torna al campament i informa els ambaixadors turcs de l’oferta de l’Emperador, la qual és acceptada.
Finalment, després de tantes batalles i del gran perill al que ha estat exposat l’Imperi Grec, Tirant entra en triomf a Constantinoble al comandament de l’exèrcit i amb els presoners, i és aclamat pel poble.
Uns dies després arriben el rei de Sicília i el senyor d’Agramunt, rei de Fes i marit de Plaerdemavida, i se celebren festes per celebrar la victòria i la pau amb gran participació popular.
Tirant urgix cada dia Carmesina perquè se celebre el seu casament, cosa que ella promet de bon grat i demana “a la divina Virtut, qui tal gràcia vos ha feta aconseguir, que us guard e us defena de tóts perills, e us done llonga vida perquè el pugau honrar e servir, e fer tals obres que a la sua Clemència plasents sien, e us lleixe posseir per llong temps la corona de l’Imperi grec“.
Tirant comunica l’Emperador la seua voluntat de recuperar totes les terres encara en mans dels enemics. L’Emperador li agraïx la iniciativa, li lliura la mà de la princesa Carmesina i, en reconeixement de la seua victòria, el proclama “digníssim succeïdor e Cèsar de l’Imperi grec, i esdevenidor Emperador de vosaltres“.

Contingut de l’episodi.
PART V Tirant torna a l’Imperi Grec.
CDXL. Com Tirant anà a parlar ab l’Emperador.
CDXLI. Les paraules que diu l’Emperador a Tirant per contemplació de la venguda sua.
CDXLII. La resposta que fa Tirant a l’Emperador.
CDXLIII. Lamentació que fa la duquessa de Macedònia als peus de Tirant.
CDXLIV. Consolació que fa Tirant a la duquessa de Macedònia.
CDXLV. Com l’Emperador manifestà a Tirant lo que en lo seu consell era estat deliberat.
CDXLVI. La resposta que Tirant féu als ambaixadors del Soldà e del Turc.
CDXLVII. L’oració que féu l’Emperador.
CDXLVIII. Com Tirant arribà en la ciutat de Contestinoble ab los presoners, e fon rebut per l’Emperador ab honor excelsa.
CDXLIX. Com l’Emperador féu posar los presoners en lloc segur e ab bones guardes.
CDL. Com lo rei de Sicília e lo rei de Fes vingueren a fer reverència a l’Emperador.
CDLI. Resposta que fa la Princesa a Tirant.
CDLII. Com Tirant demanà llicència a l’Emperador que pogués anar a recobrar les terres de l’Imperi, e com l’Emperador, ans que partís, l’esposà ab sa filla Carmesina.
CDLIII. La crida que l’Emperador féu fer aprés que hagué esposada sa filla Carmesina.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#32 Episodi 5.02 Part V: Tirant torna a l’Imperi Grec, capítols del CDXXII al CDXXXIX

El retorn de Tirant provoca en l’exercit invasor la pèrdua de l’esperança en la victòria: el Soldà i el Gran Turc acorden enviar “una ambaixada a Tirant, que els donàs pau e treva e que els deixàs passar, car ells se’n tornarien en llur terra tóts e li buidarien tot l’Imperi grec, e no-res-menys li restituirien totes les forces que preses havien e tóts los presoners e catius“. Mentre, Tirant repartix les vitualles que havia dut entre diferents zones de l’assetjat imperi i demana a Plaerdemavida, reina de Fes, que vaja a parlar-li a la princesa Carmesina del seu retorn i confirmar el seu amor.
Tirant i el seus cavaller es reunixen per valorar l’ambaixada i acorden que Tirant hauria de consultar la decisió amb l’Emperador, la qual cosa alegra Tirant per finalment “tenir justa causa d’excusació per anar a veure e fer reverència a aquella per la qual tenia la sua ànima cativa”. Plaerdemavida organitza un encontre secret entre Tirant i la princesa on, finalment, els amants s’entreguen a la seua passió amorosa.

Contingut de l’episodi.
PART V Tirant torna a l’Imperi Grec.
CDXXII. Com los moros tingueren consell e deliberaren de trametre ambaixada a Tirant.
CDXXIII. Com Tirant féu descarregar les vitualles e donà comiat a totes les fustes noliejades.
CDXXIV. Com Tirant tramès la reina de Fes a Contestinoble ab tot l’estol de les fustes que s’havia aturades.
CDXXV. Com los ambaixadors del Soldà e del Turc arribaren al camp de Tirant.
CDXXVI. La forma de l’ambaixada.
CDXXVII. Lo consell de Tirant tingué sobre la resposta de l’explicada ambaixada.
CDXXVIII. Lo vot que donà lo rei de Sicília en lo consell.
CDXXIX. Lo vot que féu lo rei de Fes per ell e per tots los altres barons.
CDXXX. Com tot l’estol de Tirant arribà al port de Contestinoble, qui portaven la reina de Fes.
CDXXXI. Les raons que passaren entre la Princesa e la reina de Fes.
CDXXXII. Resposta que fa la Reina a les doloroses paraules de la Princesa.
CDXXXIII. Rèplica que fa la Princesa a la Reina.
CDXXXIV. Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador.
CDXXXV. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina.
CDXXXVI. Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà lo castell.
CDXXXVII. Reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant.
CDXXXVIII. Com aprés feta la pau, Tirant recità a la Princesa tots los seus treballs, e aprés les grans prosperitats que havia hagudes.
CDXXXIX. Resposta que fa Tirant a les raons de la Princesa.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#31 Episodi 5.01 Part V: Tirant torna a l’Imperi Grec, capítols del CDIV al CDXXI

Tirant es prepara per acudir a la salvació de l’Imperi Grec: reunix un gran exèrcit a Contestina, envia el cavaller Espèrcius a Sicília a demanar més reforços al rei Felip i demana al rei Escariano que reclute un exèrcit a la seua terra d’Etiòpia.
Tot sembla funcionar a la perfecció quan Tirant partix de Contestina cap a Constantinoble, fa escala a Palerm per reunir-se amb l’estol del rei de Sicília i marxar cap a Constantinoble i, per la seua banda, el rei Escariano fa batejar la seva gent i prepara les tropes per iniciar el camí cap a la capital de l’Imperi Grec.
Abans, Espèrcius, en vore que el rei de Sicília responia positivament a la crida de Tirant, torna de Palerm a Constantina per informar Tirant. Però Tirant ja ha partit de Sicília camí de Constantinoble, de manera que Espèrcius tampoc el troba en tornar a l’illa i es decidix a fer el seu camí cap a l’Est, seguint la via cap a Valona (Vlöre, a Albània) i en direcció al canal de Romania (l’estret dels Dardanels). Malauradament naufragà a l’illa de Lango (Kos, al nord-oest de Rodes, prop de la costa d’Anatòlia) amb deu dels seus homes, on un pastor li explica que és una illa encantada: Hipocràs, el seu príncep, tenia una filla que la deessa Diana convertí en un drac que sols podria desencantar un cavaller capaç de besar-li la boca. Ara la xica-drac habita en les coves d’un castell antic, i cap dels que han intentat desencantar-la ha sobreviscut. Espèrcius ho aconseguix i es troba amb una gentil i bellíssima dama a la que ofereix el seu amor, que és correspost: fan vindre gent per repoblar l’illa, la cristianitzen i s’hi queden a viure.
Tirant, per la seua banda, ha arribat al port de Troia al temps que els grecs resisteixen a Constantinoble amb moltes dificultats, dirigits per Hipòlit. L’arribada d’un missatger de Tirant a Constantinoble fa reviure les seues esperances. En canvi, la Viuda Reposada, quan s’assabenta que Tirant és a prop, tem el descobriment de les seves malifetes, i se suïcida prenent verí.
L’armada de Tirant, a trenc d’alba, ataca per sorpresa les naus invasores i les fa presoneres, aconseguint una important victòria que millora la situació militar de la capital.

Contingut de l’episodi.
PART V Tirant torna a l’Imperi Grec.
CDIV. Com foren batejats tres-cents trenta-quatre mília infels.
CDV. Com l’ambaixador Espèrcius arribà en l’illa de Sicília.
CDVI. Com l’ambaixador de Tirant explicà la sua ambaixada.
CDVII. Com les sis naus que Tirant trametia a Contestinoble carregades de forment arribaren al port de Valona ab salvament.
CDVIII. Com Tirant partí ab tot lo seu estol de la ciutat de Contestina.
CDIX. Com lo rei Escariano féu batejar tota la gent del seu regne.
CDX. De la bona ventura que hagué lo cavaller Espèrcius.
CDXI. Requesta d’amor que fa lo cavaller Espèrcius a la donzella.
CDXII. Resposta feta per la donzella al cavaller Espèrcius.
CDXIII. Com lo cavaller Espèrcius, ab la gentil dama que havia conquistada, tornà a sos companyons.
CDXIV. Com Tirant tramès un ambaixador a l’Emperador, com ab tot lo seu estol era al port de Troia.
CDXV. Com l’ambaixador Sinegerus anà a fer reverència a l’Emperadriu e a la Princesa.
CDXVI. Com la Viuda Reposada se matà per temor de Tirant.
CDXVII. L’oració que Tirant fa a la sua gent.
CDXVIII. Com Tirant pres l’estol dels moros.
CDXIX. Lletra tramesa per Tirant a l’emperador de Contestinoble.
CDXX. Com lo bon cavaller Sinegerus tornà al camp de Tirant.
CDXXI. Lletra tramesa per l’Emperador a Tirant lo Blanc.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#30 Episodi 4.05 Part IV: Tirant al Nord d’Àfrica, capítols del CCCLXXIII al CDIII

Plaerdemavida relata a Tirant la seua història des del naufagi. En acabar, Tirant li diu que serà “col·locada en matrimoni ab rei virtuós e valentíssim cavaller, e a mi molt afix en afinitat e grau de parentela, del llinatge de Roca Salada e de la casa de Bretanya“, qui no és altre que el senyor d’Agramunt, a qui Tirant atorga els regnes de Fes e de Bogia.
Tirant continua la seua campanya per la Barbaria prenent la ciutat de Caramèn, on s’havien refugiat tres dels reis derrotats per Tirant.
Davant els constants precs de Plaerdemavida, Tirant envia Melquisedec com a ambaixador a Constantinoble per tenir notícies de la situació a l’imperi grec. L’ambaixada desperta l’esperança en la cort de l’Emperador i, també, l’alegria de la Princesa Carmesina en saber que el seu amor és viu.

Contingut de l’episodi.
PART IV Tirant al Nord d’Àfrica.
CCCLXXIII. Com Plaerdemavida recità a Tirant la sua fortuna.
CCCLXXIV. Consolació que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCCLXXV. Resposta que féu Plaerdemavida a Tirant.
CCCLXXVI. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCCLXXVII. Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCCLXXVIII. Rèplica que féu Tirant a Plaerdemavida.
CCCLXXIX. Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCCLXXX. Rèplica que féu Tirant a Plaerdemavida.
CCCLXXXI. Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant
CCCLXXXII. Com lo matrimoni fon atorgat a Tirant per Plaerdemavida e per lo senyor d’Agramunt.
CCCLXXXIII. De les esposalles que foren fetes de Plaerdemavida ab lo senyor d’Agramunt.
CCCLXXXIV. Com Tirant ab tota la gent d’armes anà per posar siti a una ciutat on s’eren recollits tres reis.
CCCLXXXV. Com l’ambaixador de Tirant explicà sa ambaixada als reis.
CCCLXXXVI. La resposta que per los reis fon feta a l’ambaixador.
CCCLXXXVII. L’oració que Tirant féu a la sua gent d’armes.
CCCLXXXVIII. Com l’ambaixador de Tirant arribà a Contestinoble.
CCCLXXXIX. Lletra de creença que tramès Tirant a l’Emperador.
CCCXC. Com l’ambaixador de Tirant explicà la sua ambaixada.
CCCXCI. Com l’ambaixador obtingué llicència de l’Emperador que pogués anar a fer reverència a la Princesa.
CCCXCII. Lletra tramesa per Tirant a la Princesa.
CCCXCIII. Com l’ambaixador de Tirant se’n tornà ab la resposta de l’Emperador e de la Princesa.
CCCXCIV. Com Tirant pres la ciutat de Caramèn per força d’armes.
CCCXCV. Com l’ambaixador que Tirant havia tramès a Contestinoble se presentà davant Tirant.
CCCXCVI. Lletra que tramès l’emperador de Contestinoble a Tirant.
CCCXCVII. La relació que féu l’ambaixador a Tirant.
CCCXCVIII. Lletra tramesa per la Princesa a Tirant lo Blanc.
CCCXCIX. Com Tirant s’esmortí de sobres d’amor e dolor.
CD. Exclamació que fa Tirant.
CDI. Com Tirant donà lo regne de Fes e de Bogia al senyor d’Agramunt e a Plaerdemavida.
CDII. L’oració que fa Tirant a la gent d’armes.
CDIII. Lo sermó que Tirant féu fer als moros.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#29 Episodi 4.04 Part IV: Tirant al Nord d’Àfrica, capítols del CCCL al CCCLXXII

Al servici de la reina de la ciutat assetjada de Montàgata es troba Plaerdemavida, que s’assabenta que són les forces de Tirant les que són a punt d’arrasar la ciutat i decidix presentar-se d’incògnit davant el cavaller bretó per evitar la massacre. En la seua ambaixada, a poc a poc, Plaerdemavida va fent al·lusions a les gestes del cavaller a Grècia i als seus amors amb Carmesina. Tirant no la reconeix i el relat apassionat de Plaerdemavida l’acaba afectant, fins al punt que cau desmaiat. Ella s’asseu a terra i es posa el cos de Tirant sobre la falda i la cara sobre els pits nus per refer-lo. El senyor d’Agramunt, malinformat pel rei Escariano, entra en aquell moment i pensa que la donzella ha tractat de matar Tirant: l’ataca però només aconsegueix ferir Tirant en una mà. Tirant, en recuperar-se, reprén el senyor d’Agramunt, que queda avergonyit. Plaerdemavida revela finalment la seua identitat per gran alegria de Tirant, qui li dedica grans honors i fa que siga reverenciada com a reina. El senyor d’Agramunt es disculpa davant Tirant qui, amb la intercessió d’Escariano, el perdona. La ciutat és perdonada i hi ha grans festes en les que la reina de Montàgata vol ser batejada i tota la ciutat es fa cristiana. Abans, però, Tirant demana a la reina de Montàgata que es case amb un cavaller cristià anomenat Melquisedec.

Contingut de l’episodi.
PART IV Tirant al Nord d’Àfrica.
CCCL. Com Plaerdemavida fon informada de la prosperitat de Tirant.
CCCLI. Com Plaerdemavida explicà l’ambaixada a Tirant.
CCCLII. Resposta que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCCLIII. Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCCLIV. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCCLV. Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCCLVI. Demanda que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCCLVII. Resposta que féu Plaerdemavida a la demanda de Tirant.
CCCLVIII. Reprensió que fa lo rei Escariano a Plaerdemavida.
CCCLIX. Reprensió que fa Plaerdemavida al rei Escariano.
CCCLX. Suplicació que féu Plaerdemavida a Tirant.
CCCLXI. Resposta que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCCLXII. Resposta que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCCLXIII. Com lo senyor d’Agramunt volgué matar a Plaerdemavida.
CCCLXIV. Les paraules que Tirant dix al senyor d’Agramunt com se véu nafrat.
CCCLXV. Com lo rei Escariano pregà a Tirant que perdonàs al senyor d’Agramunt.
CCCLXVI. Com la donzella mora se manifesta a Tirant com ella era Plaerdemavida.
CCCLXVII. Com lo Senyor d’Agramunt demanà perdó a Tirant.
CCCLXVIII. Com Tirant e lo senyor d’Agramunt feren la pau.
CCCLXIX. Com lo senyor d’Agramunt demanà perdó a Plaerdemavida.
CCCLXX. Resposta que féu Plaerdemavida al senyor d’Agramunt.
CCCLXXI. Com Plaerdemavida restituí a sa senyora la ciutat ab totes les altres coses.
CCCLXXII. Resposta que fa Plaerdemavida al senyor d’Agramunt.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#28 Episodi 4.03 Part IV: Tirant al Nord d’Àfrica, capítols del CCCXXXI al CCCXLIX

La rei Maradigna insistix en manifestar-li el seu amor a Tirant, qui finalment la convenç per casar-se amb el rei Escariano, qui assolix així també el títol de rei de Tremicèn. Tirant, coneixedor del perill que representen els exèrcits dels reis musulmans que s’apropen, actua com a capità de totes les tropes africanes cristianitzades. La proximitat dels exercits musulmans provoca dubtes en lo Cabdillo, qui li recrimina l’acumulació de poder i la cristianització dels regnes, que ha desfermat la ira i l’atac dels regnes veïns: el rei Escariano, amb la passió d’un nou covers, el mata amb el consegüent disgust de Tirant i el posterior penediment del propi Escariano.
Els exèrcits musulmans ataquen violentament els nous regnes cristians de Tirant, qui compta amb l’ajuda del senyor d’Agramunt, cosí seu, que havia arribat amb el mateix vaixell que ell i havia estat captiu a Tunis fins l seu alliberament per part del nostre capità. Una cruel successió de batalles entre musulmans i cristians, a cada qual més sangonosa, es produïxen, amb la mort de diversos reis dels exercits musulmans. Finalment, els de Tirant arriben davant la ciutat de Montàgata, on regnava una donzella: al seu setge es ferit greument el senyor d’Agramunt, qui no accepta els terminis de rendició proposats pels assetjats.

Contingut de l’episodi.
PART IV Tirant al Nord d’Àfrica.
CCCXXXI. Requesta que fa la novella reina de Tremicèn a Tirant, que la vulla pendre per muller.
CCCXXXII. La resposta que Tirant féu a la Reina.
CCCXXXIII. Rèplica que fa la reina a Tirant.
CCCXXXIV. Com lo rei Escariano féu excusació a Tirant del seu defalt, e refermaren l’amor.
CCCXXXV. L’oració que fa lo rei de la menor Índia a la sua gent.
CCCXXXVI. Reprensió d’amor que fa lo rei Escariano a Tirant.
CCCXXXVII. Resposta que fa Tirant al rei Escariano.
CCCXXXVIII. Conhort que fa lo rei Escariano a Tirant.
CCCXXXIX. La resposta que féu Tirant al rei Escariano.
CCCXL. L’oració que Tirant féu a la gent d’armes, ans que ixquessen per dar la batalla.
CCCXLI. Lo vot que Tirant féu de no fer pau ni treva.
CCCXLII. Rèplica que fa lo rei Escariano a Tirant.
CCCXLIII. Rèplica que fa Tirant al rei Escariano.
CCCXLIV. Com declarà lo rei d’Àfrica sa intenció.
CCCXLV. Lamentació que féu lo rei de Tunis ans que morís.
CCCXLVI. Raonament que fa lo cavaller moro al capità Tirant.
CCCXLVII. Lamentació que féu lo cavaller moro en presència del capità Tirant.
CCCXLVIII. Raona lo rei de Domàs la sua intenció.
CCCXLIX. Parla lo rei de Tremicèn.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#27 Episodi 4.02 Part IV: Tirant al Nord d’Àfrica, capítols del CCCXI al CCCXXX

Tirant promet la llibertat a un captiu cristià albanés si l’ajuda en un engany per aconseguir prendre el castell de Mont Túber: quan les tropes de Tirant acampen a les portes de la vila l’albanés simula haver fugit del campament de Tirant i es va guanyant amb el temps la confiança del rei Escariano. Mentre, el rei Escariano tracta de guanyar l’amor de la reina Maragdina però ella no perdona ni oblida la mort dels seus estimats. Finalment, es posa en marxa l’estratègia de Tirant: una nit l’albanès aconsegueix emborratxa i mata els soldats de guàrdia, fent possible l’entrada de Tirant amb el Cabdillo i les seues tropes. El rei Escariano i la reina Maragdina es fan forts a la torra mestra però finalment les tropes de Tirant aconseguixen alliberar la reina i el rei, qui és perdonat per Tirant en virtut de l’art de la cavalleria malgrat la petició de castic que en fa el Cabdillo. A continuació Tirant aconseguix alliberar els seus companys de naufragi, entre els qui es troba el duc d’Agramunt, a qui pregunta per Plaerdemavida sense obtindre notícies d’ella. Paral·lelament reforços de reis parents del rei Escariano (“lo rei de Bogia, son germà, e lo rei de Fes, e lo rei Menador, lo rei de Pèrsia, lo rei de la Tana, lo rei de la menor Índia, lo rei de Domàs, lo rei Geber, lo rei de Granada, lo rei d’Àfrica”) s’han mobilitzat per ajudar-lo.
Maragdina, enamorada de Tirant, li manifesta el seu amor, però la rebutja per fidelitat a Carmesina i la convenç perquè es convertisca al cristianisme. El rei Escariano, que ho ha sabut, també demana fer-se cristià, per la qual cosa Tirant li ensenya la doctrina i el bateja, fent-se germans d’armes i jurant-se fidelitat absoluta.
Tirant emprèn una acció evangelitzadora pel nord d’Àfrica que el duu a batejar més de quaranta-quatre mil moros, ajudat per un frare provinent “d’una ciutat qui és nomenada València, la qual ciutat fon edificada en pròspera fortuna d’ésser molt pomposa e de molt valentíssims cavallers poblada, e de tóts béns fructífera“.

Contingut de l’episodi.
PART IV Tirant al Nord d’Àfrica.
CCCXI. Com Tirant promès al catiu de fer-lo franc.
CCCXII. Resposta que féu lo crestià catiu a Tirant.
CCCXIII. Lo raonament que l’albanès féu al rei Escariano.
CCCXIV. Lo conhort que fa lo rei Escariano a la sua dama.
CCCXV. Resposta que fa la Reina al rei Escariano en estil de lamentació.
CCCXVI. Com lo Cabdillo llagotejà a Tirant per conduir-lo a son voler.
CCCXVII. Resposta que fa Tirant al Cabdillo.
CCCXVIII. Com lo Rei se reté al Cabdillo per presoner.
CCCXIX. Lamentació que fa la Reina per la vista de Tirant e del Cabdillo.
CCCXX. Com l’albanès suplicà a Tirant que el fes cavaller.
CCCXXI. La resposta que féu Tirant a l’albanès.
CCCXXII. Requesta d’amors que fa la Reina a Tirant.
CCCXXIII. Resposta que féu Tirant a la requesta d’amors que la Reina li havia feta.
CCCXXIV. Rèplica que fa la Reina a Tirant.
CCCXXV. Rèplica que fa Tirant a la Reina.
CCCXXVI. Rèplica que fa la Reina a Tirant.
CCCXXVII. Com lo rei Escariano requerí a Tirant que el fes crestià.
CCCXXVIII. Qual és lo major bé d’aquest món.
CCCXXIX. Com lo rei Escariano se batejà.
CCCXXX. Lo jurament que féu lo rei Escariano a Tirant.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#26 Episodi 4.01 Part IV: Tirant al Nord d’Àfrica, capítols del CCXCVII al CCCX

Tirant lamenta la seua fortuna i el perill en que ha posat Plaerdemavida quan la galera, navegant a la deriva, naufraga a les costes de Barberia. La major part dels mariners moren o son capturats però ells es salven tot i que arriben a la platja separats: la donzella és recollida per un vell moro bondadós, que la duu a Rafal, prop de Tunis, i la tracta molt bé, i el cavaller cau en mans d’un cavaller musulmà conegut com Cabdillo sobre los Cabdillos, que viatja com ambaixador del rei de Tremicèn a visitar el rei de Tunis i que l’acull amb simpatia, li promet riquesa i el fa vestir “a la morisca” en entrar al seu servei.
El país es troba en situació de guerra: la filla del rei de Tremicèn, Maragdina, està promesa amb el fill del Cabdillo, però el rei de la Gran Etiòpia, el rei Escariano, pretén casar-se amb ella i ataca Tremicèn amb l’ajut del rei de Tunis. El Cabdillo intuïx que Tirant, ara anomenat Blanc per ocultar en part el seu passat, pot ser un bon cavaller i el pot ajudar perquè en el seu cos hi ha senyals d’haver participat en nombroses batalles, i el trau de la presó on el per pròpia iniciativa l’havia reclós el seu fill. A continuació, en una arriscada acció, Tirant allibera el rei de Tremicèn, la seva filla i el fill del Cabdillo del setge al que estaven sotmesos en un castell, i rep com a recompensa la llibertat; tot i això, promet al rei no marxar fins haver mort, empresonat o foragitat el rei Escariano.
Seguidament Tirant encapçala una ambaixada de pau davant el rei Escariano, qui li confirma els motius d’esta guerra i que no pensa a aturar-la fins aconseguir casar-se amb Maragdina, la qual tanmateix s’ha enamorat del cavaller cristià.
Al seu retorn Tirant ha de marxar per defendre la ciutat d’Alinac, clau per a la supervivència del regne, però la situació fa un tomb decisiu quan el rei Escariano, gràcies a la traïció d’un habitant de la ciutat, pren Tremissèn, mata el rei, els seus fills i el del Cabdillo, i empresona Maragdina en el castell de Mont Tuber.

Contingut de l’episodi.
PART IV Tirant al Nord d’Àfrica.
CCXCVII. Lamentació que fa Tirant, corrent en la mar fortuna.
CCXCVIII. Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCXCIX. Replica Tirant a les raons de Plaerdemavida. Com la galera de Tirant se perdé en la costa de Barbaria.
CCC. Lo conhort que fa l’ambaixador a Tirant.
CCCI. Com Tirant féu relació ficta de sos fets a l’ambaixador.
CCCII. Raonament que fa lo fill del Cabdillo a son pare com se partí d’ell.
CCCIII. Conhort que fa lo Cabdillo a Tirant.
CCCIV. Resposta que féu Tirant al Cabdillo.
CCCV. Com lo rei de Tremicèn se dol de sos mals ab Tirant.
CCCVI. Resposta que féu Tirant al rei de Tremicèn.
CCCVII. Rèplica que lo rei de Tremicèn fa a Tirant.
CCCVIII. L’ambaixada que Tirant explicà al rei Escariano.
CCCIX. La resposta que féu lo rei Escariano a Tirant.
CCCX. Rèplica que fa lo jueu al rei Escariano.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#25 Episodi 3.15 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CCLXXXIII al CCXCVI

La Viuda Reposada, enamorada de Tirant, prepara una escena per fer creure Tirant que la princesa manté relacions amb l’esclau hortolà, per a la qual enganya Plaerdemavida perquè es disfresse d’aquell simulant un joc innocent. Tirant, en vore l’escena des d’un amagatall en una torre, cau en la desesperació: “Pensau lo mesquí desaventurat de Tirant, que la un dia estava tan pompós e tan content d’haver atesa tan alta en dignitat senyora per esposada, la cosa que ell més desitjava en aquest món, aprés veure de sos ulls son dol, son plant e sa dolor!“. La Viuda tracta d’aprofitar el dolor de Tirant per aconseguir els seus favors, sense èxit. Tirant, posseït pels zels i la ira, mata l’hortolà sense que el veja ningú.
Mentre, al camp de batalla les desavinences entre Diafebus, com a duc de Macedònia, i el duc de Pera pretén les host gregues a una gran derrota a mans del Soldà i el Gran Turc. La notícia arriba a la capital i s’estén el dolor i el pànic: “Bé foren tristes e amargues e plenes de molta dolor, que en aquell dia quantes dones perderen llurs pares, marits e fills e germans!
Tirant, en sumit en una profunda depressió, és cridat a una Cort desesperada. Tirant, colpejat per la seua creença sobre la infidelitat de la princesa i per la pèrdua de tants amics al camp de batalla, només vol que morir-se. Afortunadament, el consell d’una vella jueva a l’Emperador trau parcialment Tirant del seu estat: decidix preparar-se per embarcar cap a la guerra però sense acomiadar-se de la princesa. Carmesina, qui no entén el que passa, envia Plaerdemavida a bord de la nau, on aconsegueix que Tirant li explique les raons de la seua actitud. Plaerdemavida li demostra l’engany tramat per la Viuda Reposada en demanar Hipòlit que duga la disfressa mentre ella resta amb Tirant a la galera. De retorn, Hipòlit ja no pot pujar a la nau perquè la mar s’ha embravit, però amb una corda fa arribar a Tirant la màscara i la disfressa del jardiner, de manera que Tirant queda convençut de la innocència de la princesa i demana perdó a Plaerdemavida que, tot i això, no pot baixar de la nau a causa de la mala mar. Aleshores, la nau és arrossegada a la deriva mar endins…

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CCLXXXIII. Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant.
CCLXXXIV. Conhort que fa la Viuda Reposada a Tirant.
CCLXXXV. Resposta que fa Tirant al conhort de la Viuda reprovada.
CCLXXXVI. Requesta d’amors que fa la Viuda Reposada a Tirant.
CCLXXXVII. Parlar maliciós que féu lo duc de Pera contra lo duc de Macedònia.
CCLXXXVIII. Resposta que féu lo duc de Macedònia al duc de Pera.
CCLXXXIX. Recita la Princesa lo seu mal a Tirant.
CCXC. Lamentació que fa l’Emperador.
CCXCI. Lamentació que fa Tirant.
CCXCII. Lo consell que donà una juïa a l’Emperador per restaurar la vida a Tirant.
CCXCIII. Com Tirant tramès a l’Emperador lo senyor d’Agramunt per notificar-li la sua partida.
CCXCIV. L’ambaixada que Plaerdemavida explicà a Tirant.
CCXCV. La resposta que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCXCVI. Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#24 Episodi 3.14 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CCLXV al CCLXXXII

La Viuda Reposada continua amb les seues maniobres per trencar l’amor entre Tirant i la princesa: si fins ara només havia malparlat de Tirant a Carmesina, ara es decidix a contar-li a Tirant mentides que puguen allunyar-lo de la seua estimada, concretament sembrant el dubte de la il·lícita relació de la princesa amb Lauseta, un esclau de la cort encarregat de l’hort del palau.
Tot i això, Tirant i la princesa es confirmen mútuament el seu amor i es comprometen privadament fins que puga fer-se de manera pública: “jo, Carmesina, dó mon cos a vós, Tirant lo Blanc, per lleal muller, e prenc lo vostre per lleal marit“.
Mentre, l’Emperador, desitjós de que Tirant continue la guerra contra l’invasor, fa una gran celebració a la gran catedral de Santa Sofia per commemorar les victòries i les ciutats reconquerides per Tirant.

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CCLXV. Raonament que fa Tirant a la Viuda Reposada.
CCLXVI. Resposta que fa la Viuda a Tirant.
CCLXVII. Resposta que féu Tirant a la Viuda Reposada com lo requerí d’amors.
CCLXVIII. Replica la Viuda al parlar de Tirant.
CCLXIX. Replica Tirant a la Viuda, ignorant la sua maldat.
CCLXX. Raons d’amor que fa Tirant a la Princesa.
CCLXXI. Resposta que la Princesa fa a Tirant.
CCLXXII. Com Tirant pres jurament de la Princesa que li compliria lo matrimoni.
CCLXXIII. Rèplica que fa la Princesa a Tirant.
CCLXXIV. Rèplica que fa Tirant a la Princesa.
CCLXXV. Com l’Emperador ordenà una festa a gran glòria de Tirant.
CCLXXVI. Precs que Tirant fa a Plaerdemavida.
CCLXXVII. Resposta que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCLXXVIII. Oració que fa la Princesa a Déu pregant per Tirant.
CCLXXIX. Resposta que féu la Princesa a Tirant.
CCLXXX. Rèplica que fa Tirant a la sua Princesa.
CCLXXXI. Lamentació que fa la Princesa estant en los braços de Tirant.
CCLXXXII. Com Plaerdemavida envestí a Tirant de raons.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#23 Episodi 3.13 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CCXL al CCLXIV

Tirant es recupera de l’incident posterior a la visita clandestina a la cambra de la princesa i rep la visita de Plaerdemavida, qui ha fugit de Carmesina. La donzella li conta els fets posteriors a la seua caiguda i s’oferix a dur una carta de Tirant a Carmesina per aclarir la situació, tornant així amb la princesa. Carmesina se n’alegra molt de la tornada de Plaerdemavida, qui li entrega la carta i li manifesta la seua negativa opinió sobre la influència de la Viuda Reposada.
Carmesina es debat entre l’amor i l’ofensa per la visita i contesta amb fredament la carta de Tirant, qui torna a contestar la princesa esta volta mitjançant Hipòlit.
L’atracció sorgix entre l’Emperadriu i Hipòlit i es deslliga molt ràpidament “car amor no accepta noblesa, ni llinatge, ni egualtat, car no fa diferència si és d’alt lloc o de baix“.
Mentre, les treves han arribat a la seua fi i els invasors ataquen amb més espenta sabedors de la indisponiblitat de Tirant qui, en tot cas, no està prestant atenció a la situació bèl·lica perquè “son desig era pogués haver plaer complit de sa senyora, e la guerra quisvulla la fes. E per semblant causa los virtuosos cavallers són decebuts per extrema e desaforada amor, la qual acostuma moltes voltes tolre lo seny als hòmens savis“.
Per la seua part “Hipòlit obtès de l’Emperadriu lo do que li demanava” i a punt estan de ser descoberts per l’Emperador i la resta de la cort. L’Emperadriu vol apartar Hipòlit dels perills de la guerra, per a la qual cosa simula davant tots una tendresa maternal cap al jove cavaller, que vindria a compensar el record del seu fill mort al camp de batalla.

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CCXL. Com Plaerdemavida demanà perdó a Tirant.
CCXLI. Com Plaerdemavida recità a Tirant tot lo que s’era seguit aprés de la sua caiguda.
CCXLII. Resposta feta per Tirant a Plaerdemavida.
CCXLIII. Lletra tramesa per Tirant a la Princesa.
CCXLIV. Com Plaerdemavida fon tornada a la Princesa.
CCXLV. Rèplica que fa Plaerdemavida a la Princesa.
CCXLVI. Resposta feta per la Princesa a la lletra de Tirant.
CCXLVII. Rèplica que Tirant fa a la Princesa.
CCXLVIII. Lo principi dels amors d’Hipòlit e de l’Emperadriu.
CCXLIX. Com l’Emperadriu demanà a Hipòlit qui li feia aquell mal.
CCL. Resposta de paraula que féu la Princesa a Hipòlit.
CCLI. Rèplica que fa la Princesa a Hipòlit.
CCLII. Rèplica que fa Hipòlit a la Princesa.
CCLIII. Raons que fa Plaerdemavida a la Princesa.
CCLIV. Reprensió ficta que fa Plaerdemavida a la Princesa.
CCLV. Requesta d’amors que fa l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLVI. Replica més avant l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLVII. Requesta d’amors que fa Hipòlit a l’Emperadriu.
CCLVIII. Resposta que fa l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLIX. Com Hipòlit obtès de l’Emperadriu lo do que li demanava.
CCLX. Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLXI. Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora.
CCLXII. Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLXIII. La comparació de la vinya que fa Hipòlit a l’Emperadriu.
CCLXIV. Com l’Emperadriu ordenà la vida d’Hipòlit.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#22 Episodi 3.12 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CCXXX al CCXXXIX

La passió de la princesa per Tirant comença a ser sospitada per l’Emperador, el qual es sent atret per Plaerdemavida. Esta està, determinada a facilitar l’encontre entre Tirant i la princesa, li diu al cavaller que “jo us promet de posar-vos en lo retret de ma senyora, i en la reposada nit pervenen los solaços a les persones enamorades, ab doble poder combatent a la sol·licitud tenebrosa, on augmentarà vostre delit“, i organitza la visita nocturna i clandestina a la cambra de la princesa sense el seu coneixement. Tirant es mostra dubtós fins al punt de que Plaerdemavida li retreu que “En les batalles no teniu temor de tots los hòmens del món, e ací tremolau per la vista d’una sola donzella” i amenaçar-lo de delatar-lo a l’Emperador si est fa enrere. L’escena és interrompuda per la Viuda Reposada qui, tement-se l’encontre entre Carmesina i Tirant, alça la veu despertant tota la cort. Tirant fuig per una finestra amb la mala sort de trencar-se una cama en caure a un pati, quedant indefens. L’aldarull a palau fa sospitar els companys de Tirant que alguna cosa pot estar passant i Hipòlit i el Vescomte van a palau, trobant-se Tirant malferit i sense poder moure’s. Ràpidament organitzen la seua eixida i donen la seua versió: Tirant s’ha trencat la cama en caure del cavall. Esta situació provoca la preocupació de l’Emperador donada la imminent partida de Tirant per lluitar contra els turcs: “tota l’esperança mia estava en la gran cavalleria vostra“. Tot i que Tirant es fa dur a Sant Jordi mogut per la seua voluntat d’anar a la guerra la fortuna pareix aliar-se amb els grecs: tot i que els invasors han congregat una descomunal força militar encara queda un mes per a la finalització de les treves signades, període en el que Tirant s’espera que podrà recuperar-se.
L’episodi de la visita de Tirant a la cambra de la Carmesina provoca el seu enuig cap a Plaerdemavida que, farta dels retrets, abandona el servici de la princesa, que resta amb gran congoixa.

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CCXXX. Les raons que passaren entre Tirant e la Princesa, e Plaerdemavida.
CCXXXI. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa.
CCXXXII. Reprensió que fa Plaerdemavida a Tirant.
CCXXXIII. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCXXXIV. Lamentació que fa Tirant.
CCXXXV. Reprensió que fa la Princesa a la Viuda Reposada.
CCXXXVI. Resposta que fa la Viuda Reposada a la Princesa, de la reprensió que feta li havia, recitant-li lo desastre que era contengut a Tirant.
CCXXXVII. Conhort que fa l’Emperador a Tirant.
CCXXXVIII. Resposta que fa Tirant a l’Emperador.
CCXXXIX. Com lo Duc matà lo metge, e Plaerdemavida se n’anà de la cort.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#21 Episodi 3.11 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CCXVII al CCXXIX

Les accions de la Viuda Reposada han sembrat el dubte en el cor de Carmesina sobre l’amor de Tirant, mostrant una actitud distant que turmenta el Capità. Plaerdemavida i Estefania tracten de reconduir la situació, però resulta difícil “car tant com jo adobe de dia ho desbarata la Viuda de nit“.
La realitat és que “la Viuda volgué que Tirant no se’n tornàs en sa terra, mas que perdés l’esperança de la Princesa de no amar-la, e que amàs a ella, e per ço deia ab tota maldat lo que dit havia a la Princesa; per ço fon ella causa de tanta dolor“.
Abans de la partida de Tirant i el seu exèrcit al front es celebra la boda entre Estefania, filla del veritable Duc de Macedònia i neboda de l’Emperador, amb Diafebus, comte de Sant Àngel e Conestable Major de l’Imperi grec, qui assumix amb el seu enllaç el títol de la seua nova esposa. Al voltant de les noces i les seues celebracions “tothom estava content sinó lo miserable de Tirant“.
Estefania i Plaerdemavida, sospitant que és la Viuda Reposada qui està treballant per consolidar el ressentiment de la princesa vers Tirant, tracten d’influir en el cor de Carmesina per tornar-lo a posar en favor del seu enamorat, la qual cosa provoca la reacció de la Viuda.

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CCXVII. Demanda de conhort que fa Tirant a la Princesa.
CCXVIII. La resposta que féu la Princesa a Tirant.
CCXIX. Suplicació que fa Tirant a l’Emperador.
CCXX. Resposta feta per l’Emperador a Tirant.
CCXXI. L’oració que féu lo frare aprés del sermó.
CCXXII. Com l’Emperador donà lo títol de duc de Macedònia al Conestable.
CCXXIII. Resposta que féu l’Emperador a Tirant en presència de sos parents.
CCXXIV. Rèplica que fa Tirant a l’Emperador.
CCXXV. Lo consell que la duquessa de Macedònia e Plaerdemavida donen a Tirant.
CCXXVI. Com la Princesa demanà a la Duquessa de son mal.
CCXXVII. Reprensió que fa la Reposada Viuda a la Princesa.
CCXXVIII. Raonament que fa la duquessa de Macedònia a la Princesa.
CCXXIX. Com Plaerdemavida donà esforç a l’ànimo de Tirant.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#20 Episodi 3.10 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CXC al CCXVI

A la cort arriben quatre donzelles (Honor, Castedat, Esperança i Bellea) que han arribat amb una nau amb Morgana, la germana del rei Artús, a qui busquen amb desesperació d’ençà de 4 anys, i demana a l’Emperador si en té notícies. L’Emperador les acompanya al port, es presenta a Morgana i li fa saber que amb ell hi ha un cavaller que té una “molt singular espasa” anomenada Escalibor i que està en companyia d’un cavaller anomenat Fe-sens-pietat. En sentir-lo, Morgana li demana que el deixe vore’l i de seguida són portats a presència del rei Artús, que inicia un parlament sobre les virtuts de la cavalleria i els vicis del món contemporani. Fe-sens-pietat li va traslladant les preguntes que li fa l’Emperador sobre els béns de la natura, la forma de coronar els reis, què és l’honor, i altres de qüestions sobre la cavalleria, la resposta de les quals troba mirant l’espasa Escalibor. A continuació es traslladen a la nau de Morgana i s’acomiaden dels visitants.
Arran d’un episodi burlesc que l’Emperadriu i les donzelles fan passar Tirant, ell, juntament amb altres amics i parents, fan diversos vots de persistir en la lluita.
Quan acaben les festes que es feien en honor dels ambaixadors turcs del Soldà, l’Emperador els comunica que no accedix al rescat del Gran Caramany i del rei de la sobirana Índia ni al casament de Carmesina amb el Soldà.
Mentrestant, els esforços de Tirant per aconseguir els favors amorosos de Carmesina continuen amb l’ajuda decidida de Plaerdemavida, però la princesa es resisteix a perdre “la mia tendra virginitat”, perquè el seu pare confia en ella i en la seva “casta vergonya”. La Viuda Reposada, antiga dida de la Princesa i que està enamorada apassionadament de Tirant, fa creure a Carmesina que Tirant malparla d’ella i que Tirant la forçarà si es resistix, farà matar l’Emperador i saquejarà la riquesa de l’imperi per fugir a la seua terra: Carmesina la creu i es distancia de Tirant, situació que l’enfonsa en una gran malenconia.

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CXC. Parla Esperança.
CXCI. Parla l’Emperador.
CXCII. Parla lo rei Artús.
CXCIII. Los béns de natura.
CXCIV. Lo que jura lo rei com se corona.
CXCV. D’on proceeix honor.
CXCVI. Lo que l’home d’armes ha mester.
CXCVII. Com s’aconsegueix saviesa.
CXCVIII. Los béns de fortuna.
CXCIX. Les virtuts de noblea.
CC. Quin deu ésser lo pensament del cavaller qui és vençut en batalla.
CCI. Lo príncep de quines coses és tengut a sos vassalls.
CCII. La resposta que fa l’Emperador a la reina Morgana.
CCIII. Lo vot que Tirant féu.
CCIV. Lo vot del Vescomte.
CCV. Lo vot que fa lo Conestable.
CCVI. Lo vot que fa Hipòlit.
CCVII. Lo donatiu que Tirant féu al moro.
CCVIII. La resposta que l’Emperador féu als ambaixadors.
CCIX. Resposta feta per la Princesa a Tirant.
CCX. Rèplica que fa Tirant a la Princesa.
CCXI. Rèplica que fa la Princesa a Tirant.
CCXII. Lo raonament que fa Tirant a la Viuda Reposada e a les altres donzelles.
CCXIII. Les gràcies que fa la Viuda Reposada a Tirant.
CCXIV. Parla Plaerdemavida.
CCXV. Lo mal consell e reprovat que la Viuda Reposada donà a la Princesa contra Tirant.
CCXVI. Lamentació que féu la Princesa.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#19 Episodi 3.09 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CLXXVIII al CLXXXIX

L’ambaixada del Soldà proposa a l’emperador una treva de tres mesos, el pagament del rescat del Gran Caramany i el rei de l’Índia i, a canvi del seu matrimoni amb la princesa Carmesina, la pau definitiva. L’Emperador accepta la treva i demana temps per prendre una decisió al respecte dels altres punts de la proposta. La perspectiva de que la princesa haja de casar-se amb el Gran Soldà per garantir la pau de l’Imperi inquieta tant Carmesina com Tirant i l’Emperadriu.

La passió entre Tirant i Carmesina està desfermada i els amants busquen moments per trobar-se, produint-se divertides situacions on corren el risc de ser descoberts per l’Emperador i l’Emperadriu.

Mentrestant, l’Emperador ordena celebrar unes festes de 15 dies, on es desenvolupen diverses justes on participen Tirant, el Gran Conestable i diversos nobles. Durant estes celebracions arriben reforços des de França, encapçalats pel vescomte de Branches, cosí de Tirant.

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CLXXVIII. Com l’ambaixador del Soldà explicà la sua ambaixada.
CLXXIX. Conhort que la Princesa fa a Tirant.
CLXXX. Lo conhort que l’Emperadriu fa a Tirant.
CLXXXI. Com la Princesa favoreix Saviesa.
CLXXXII. Com l’Emperadriu satisfà al que ha dit la Princesa.
CLXXXIII. Rèplica que fa la Princesa a l’Emperadriu, sa mare.
CLXXXIV. Replica l’Emperadriu responent a sa filla.
CLXXXV. La resposta que l’Emperador féu a l’Emperadriu e a la Princesa.
CLXXXVI. La sentència que l’Emperador manà publicar.
CLXXXVII. Lletra tramesa per Estefania al Gran Conestable.
CLXXXVIII. Resposta feta per lo Conestable a la lletra d’Estefania.
CLXXXIX. Les grans festes que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#18 Episodi 3.08 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CLXIV al CLXXVII

Els mariners genovesos aconsellen Tirant sobre com derrotar l’estol del Gran Caramany, cosa que aconseguix en una duríssima batalla naval mitjançant una altra enginyosa estratagema. Les naus invasores mamprenen una fugida desordenada, però la nau de Tirant perseguix la nau del Gran Caramany fins forçar un enfrontament directe i capturar-la i, per la seua banda, Hipòlit i el senyor de la Pantanalea guanyen la batalla a la resta de les naus invasores. Abocat a la rendició, el Gran Caramany mata la seua filla i les donzelles ofegant-les amb els tresors que duia a la nau abans que entregar-les als cristians, fet que Tirant li retreu perquè ell, com a cavaller, les haguera posat en llibertat.
Tirant s’adreça a Constantinoble per entregar els seus presoners a l’Emperador, qui celebra la victòria amb Tirant i la resta de la cort a la catedral de Santa Sofia, i per recuperar-se de les seues ferides. A la capital Tirant i Carmesina continuen lluitant per amagar la seua atzarosa relació però “¿qui és que puga amagar lo foc que per la sua gran flama fum no n’ixca?“.
Mentre tant, el Soldà inicia una sèrie de razzies pel territori de l’Imperi Grec en resposta a les successives victòries de Tirant. Els habitants del camp, terroritzats per la campanya de les forces invasores, demanen el socors de Tirant, que encara està recuperant-se de les seues ferides. Inesperadament, el Gran Soldà envia de nou al seu ambaixador Abdal·là Salamó a parlamentar amb Tirant.

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CLXIV. Lo consell que los mariners donaren a Tirant.
CLXV. Lo raonament que Tirant fa al Gran Caramany e al rei de la sobirana Índia.
CLXVI. La resposta que féu lo Gran Caramany.
CLXVII. La resposta que Tirant féu al Gran Caramany.
CLXVIII. Lletra que fan los del camp al capità Tirant.
CLXIX. Com l’Emperador tramès per sa filla la lletra a Tirant que los del camp li havien tramesa.
CLXX. Reprensió que fa la Princesa a Tirant.
CLXXI. La resposta que Tirant fa la Princesa.
CLXXII. Rèplica que fa la Princesa a Tirant.
CLXXIII. Resposta que fa Tirant a la rèplica de la Princesa.
CLXXIV. Com Tirant demanà a la Princesa quina era estada la causa de son mal.
CLXXV. Resposta feta per la Princesa a Tirant.
CLXXVI. La resposta que l’Emperador fa a Tirant.
CLXXVII. Lo conhort que Tirant fa a la duquessa de Macedònia.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#17 Episodi 3.07 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CLIX al CLXIII

Després de la duríssima batalla les tropes gregues recompten les importants baixes i lamenten la mort de molts nobles de la cort, entre ells el Gran Conestable, Ricard i Pírimus, a més del Duc de Macedònia. Tirant es recupera de les seues ferides mentre el Soldà es refugia a Bellpuig, una ciutat propera, on té notícia de l’arribada de set naus turques amb provisions així com del Gran Caramany amb les seues tropes, acompanyat de la seua filla (per casar-la amb el Soldà) i del rei de la Índia. Ciprès de Paternó, infiltrat en la cort del Soldà, posa a Tirant al corrent de l’arribada d’estos reforços. L’Emperador, abans de tornar a la cort, li demana a Tirant consell per nomenar el nou Gran Conestable i Tirant li demana que nomene Diafebus qui, a més, rep el títol de compte de Sant Àngel de mans de Tirant, qui no el vol acceptar de part de l’Emperador i la Princesa per la seua modèstia.
Mentre tant, l’amor entre Tirant i Carmesina ha de desenvolupar-se en un difícil equilibri entre el desig dels amants (“Les tues mans, senyor Capità, vull que d’ací avant tinguen previlegi sobre mi, en qui tens bon dret“) amb les precaucions pròpies de la cort. Moguts per la passió, Tirant, Carmesina, Diafebus i Estefania es reunixen d’amagat i de nit, sent descoberts per Plaerdemavida qui relata a la Princesa la seua descoberta, discretament, com si fóra un somni.
Tirant, conscient de que venen temps difícils, lidera una expedició que captura amb èxit el forment que havia arribat en suport dels invasors.

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CLIX. Com se féu la pau de Diafebus ab Tirant ab la lletra d’Estefania.
CLX. Salconduit que fa la Princesa al capità Tirant.
CLXI. Com Tirant tingué lo guiatge e anà a fer reverència a la Princesa.
CLXII. La resposta que féu la Princesa a Tirant.
CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#16 Episodi 3.06 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CLIII al CLVIII

En els preparatius de batalla entre Tirant i les host dirigides pel rei d’Egipte, esclata el ressentiment del duc de Macedònia cap Tirant, acusant-lo de traïció, negant-se a lluitar a les seues ordres i instant a que es nomene un nou capità. Tirant l’acusa d’haver traït i provocat la mort del príncep hereu, així com la mort de molts contingents grecs a causa de les seues continuades derrotes, però pel bé de la campanya militar accedix a que es trie un nou capità: en canvi, els nobles donen suport a Tirant, qui continua al cap de la campanya.
Mentre, a Constantinoble, al temps que arriben més reforços enviats per Luís, el fill del rei de França i nou rei de Sicília, liderats pel duc de Messina i pel senyor de la Pantanalea, l’Emperador és posat al corrent de les tensions existent al campament grec i decidix desplaçar-s’hi. En conèixer les intencions de l’Emperador, Carmesina i Estefania el convencen d’anar amb ell, amb la intenció de trobar els seus amats Tirant i Diafebus.
Tirant planteja una estricta estratègia per a una batalla en la que els grecs estan en inferioritat “car lo qui venç les batalles és lo bon orde e tenir-se a regiment del Capità”, ordenant Diafebus mantindre fins la seua ordre una posició determinada i, sabedor de la presència de l’Emperador al castell de Malveí per vore la batalla, arenga les seues tropes.
La batalla és desenvolupa de manera molt cruel i violenta, amb els reis d’Egipte, Capadòcia i Àfrica capficats en acabar amb la vida de Tirant. En una covard acció, Tirant rep l’atac a traïció del duc de Macedònia, que és mort pel rei d’Àfrica. Malgrat les ferides de Tirant la victòria grega és total, però no completa per l’incompliment de Diafebus de les ordres de Tirant, la qual cosa permet la fugida al Soldà.

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CLIII. Com lo duc Macedònia injurià molt de paraula al capità Tirant.
CLIV. La resposta que Tirant féu al duc de Macedònia.
CLV. Lo raonament que lo senyor de la Pantanalea féu a la Princesa.
CLVI. L’oració que Tirant féu a tots los cavallers.
CLVII. Com lo Soldà ordenà les sues hosts, e com començà la batalla.
CLVIII. Lletra tramesa per Estefania a Diafebus.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#15 Episodi 3.05 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CXLV al CLII

Les notícies de les victòries de Tirant i de la seua bon pràctica com a capità imperial continuen arribant a l’Emperador de la mà de Diafebus i del Conestable, qui han dut els presoners capturats a les presons de la cort. Durant la seua estada a la capital Diafebus i Estefania es reconeixen com enamorats i Estefania (que és filla de l’anterior Duc de Macedònia, no de l’actual qui manobra contra Tirant) fins i tot es compromet per escrit en matrimoni amb Diafebus.
Mentre tant, els invasors decidixen que serà el rei d’Egipte que ha de liderar la lluita contra les hosts de Tirant: el rei d’Egipte envia una lletra de batalla amb un desafiament individual a Tirant, qui contesta acceptant-la.

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CXLV. Com lo Conestable informà a l’Emperador de l’estat del camp.
CXLVI. La sentència que l’Emperador donà contra los cavallers, ducs e comtes que presos eren.
CXLVII. L’albarà que féu Estefania de Macedònia a Diafebus.
CXLVIII. Com Diafebus pres comiat de l’Emperador e de les dames per tornar al camp.
CXLIX. Com lo rei d’Egipte tornà la resposta que Tirant li havia feta als grans senyors moros.
CL. Lletra de batalla tramesa per lo rei d’Egipte a Tirant lo Blanc.
CLI. Com Tirant demanà de consell als grans senyors del seu camp.
CLII. Resposta a la lletra de batalla del rei d’Egipte per lo capità Tirant.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#14 Episodi 3.04 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CXXXIX al CXLIV

Arriba a Constantinoble un contingent enviat pel Mestre de Rodes “ab molts cavallers de la creu blanca” encapçalats pel Prior de Sant Joan per sumar-se a les forces de Tirant, en agraïment per la seua victòria al setge de Rodes.

El rebuig per part de Tirant de la treva proposada pel Soldà i el Gran Turc es materialitza en la represa de les hostilitats. Inicialment la sort sembla afavorir els exèrcits invasors però l’habilitat de Tirant, en combinar una maniobra evasiva i una de les seues característiques accions inesperades, capgiren el resultat de la batalla en favor de les forces imperials.

Mentre tenen lloc els enfrontaments, el duc de Macedònia, mogut pel seu ressentiment cap a Tirant, envia un emissari a l’Emperador amb notícies falses de la fugida del Capità Imperial i les seues host franceses, abandonant les tropes gregues a la mercé dels invasors. L’angoixa i l’esperit de derrota recorre Constantinoble fins que arriba Pírimus, enviat per Diàfebus amb l’anell de Tirant, per dur les noves de victòria a la cort.

Davant la inevitable derrota, els invasors envien de nou l’ambaixador Abdal·là Salomó a negociar la rendició amb Tirant, qui recita una sèrie de savis consells a Tirant i els seus cavallers.

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CXXXIX. Com lo Prior de Sant Joan parlà ab l’Emperador.
CXL. Com lo Prior de Sant Joan explicà sa ambaixada a Tirant.
CXLI. Com lo rei d’Egipte votà en lo consell la sua intenció.
CXLII. Com Abdal·là Salomó explicà la sua ambaixada a Tirant.
CXLIII. Lo consell que Abdal·là Salomó donà a Tirant, capità.
CXLIV. Com los grans senyors del camp de Tirant recaptaren gràcia per Abdal·là del Capità.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#13 Episodi 3.03 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CXXXI al CXXXVIII

La situació militar empitjora arran les negligents actuacions del Duc de Macedònia en front les tropes del Soldà i el Gran Turc. Tirant lidera les seues tropes per socórrer-lo i, mitjançant un enginyós atac, aconseguix una important victòria que salva el Duc de Macedònia i el seu estol. Tot i això, esta victòria augmenta el ressentiment del Duc de Macedònia cap a Tirant, qui tracta de reconduir la situació enfocant-se en la lluita contra els invasors fent notar “¡Oh quina deshonor tan gran per a nosaltres, per tenir lo camp tan prop d’ells, e nosaltres, qui som tots una cosa, nos matem!
Tirant continua recuperant ciutats, la qual cosa provoca que el Soldà li envie una ambaixada per establir una treva. Tirant debat la proposta amb els seus nobles i, contra el criteri del Duc de Macedònia, acaba rebutjant la treva per considerar-la perjudicial en el seu objectiu final d’alliberar l’imperi, obrint-se l’escenari per a una nova batalla.

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CXXXI. Com l’ambaixador del camp explicà l’ambaixada a l’Emperador.
CXXXII. La resposta que la Princesa féu a l’Emperador, son pare.
CXXXIII. Com l’Emperador tramès Tirant al camp, e los precs e exhortació que li féu.
CXXXIV. Com Tirant tramès lo marquès de Sant Jordi e lo comte d’Aigües Vives per ambaixadors al duc de Macedònia.
CXXXV. Lletra tramesa per lo Soldà al capità Tirant lo Blanc.
CXXXVI. Com l’ambaixador del Soldà explicà la sua ambaixada a Tirant.
CXXXVII. La resposta que Tirant féu a l’ambaixador del Soldà.
CXXXVIII. La resposta que Tirant féu als ambaixadors dels altres caps de l’ambaixada.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#12 Episodi 3.02 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CXXII al CXXX

Al consell imperial Tirant exposa que per a dur endavant amb èxit una campanya bèl·lica cal “gent, argent e forment” i l’emperador li confirma que disposa dels mitjans necessaris per a la guerra. Amb tot, encara que el seu nomenament com a Capità d l’Imperi en substitució del duc de Macedònia genera malestar entre els nobles de la cort, Tirant comença a organitzar la ciutat i la cort per a l’esforç de guerra que els esperava.
Mentre es prepara la partida per a la guerra, continua l’intercanvi de gestos amorosos entre Tirant i la princesa, la qual l’advertix sobre el duc de Macedònia, que sospita que traí el seu germà el príncep provocant la seua mort. La passió dels dos amants va en augment i Tirant, discreta però enginyosament, fa saber la princesa que és ella l’objecte del seu amor, provocant la seua alegria. Tot i això, en compartir els seus sentiments amb Estefania i la Viuda Reposada, rep una forta reprensió per part de la darrera en relació amb les difícils implicacions polítiques que la deixa molt trista. La princesa reprén Tirant per la seua manifestació d’amor, la qual cosa afona l’ànim de Tirant que es retira molt abatut. La princesa, commoguda pel dolor de Tirant i moguda pel seu propi amor, visita Tirant i li demana perdó per les seues dures paraules.

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CXXII. La proposició que l’Emperador féu en lo consell, dreçant les noves a Tirant.
CXXIII. La resposta que Tirant féu a l’Emperador en lo consell.
CXXIV. Raons que fa l’Emperador en lo consell contra un cavaller mal crestià.
CXXV. Com la Princesa dóna consell a Tirant que es guard de les falses astúcies del duc de Macedònia.
CXXVI. Com Tirant satisféu en les raons que l’Emperador li demanava.
CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava.
CXXVIII. Com la Princesa repassà a Tirant perquè l’havia requesta d’amors.
CXXIX. Com Tirant donà raó a la Princesa per quina causa l’havia requesta d’amors, e com per la sua amor ell se daria la mort.
CXXX. Com la Princesa demanà perdó a Tirant de les ofensives paraules que dites li havia.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#11 Episodi 3.01 Part III: Tirant a l’Imperi Grec, capítols del CXV al CXXI

El rei de Sicília rep una dramàtica carta de l’emperador de Constantinoble: l’Imperi Grec està sent atacat i conquerit per l’aliança del Soldà i el Gran Turc i, en la seua defensa i víctima d’una traïció, ha mort el fill i hereu de l’emperador. Davant esta agònica situació, l’emperador demana al rei que intercedisca per que Tirant acudisca en la seua ajuda com ja va fer en auxili de Rodes. Tirant, com no podia ser d’altra manera, accepta i partix cap a Orient al comandament de les naus que posa a la seua disposició el rei de Sicília i de les tropes reclutades pels ambaixadors grecs.
L’arribada de Tirant a Constantinoble desferma l’alegria i l’esperança del poble i de l’emperador, que rep amb tots els honors l’expedició i atorga a Tirant la Capitania de l’Imperi Grec. Tirant visita el palau per presentar-se a l’Emperadriu i demana que finisca el dol per la mort del príncep hereu amb l’objectiu d’elevar la moral del poble. És en esta primera visita quan Tirant “fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador“, la qual cosa el sumix en un estat d’extrema malenconia. Diafebus li aconsella dissimular el seu enamorament pel seu bé i el de l’expedició i, al mateix temps, maniobra per fer Carmesina coneixedora de l’amor de Tirant, el qual és correspost per la princesa.

Contingut de l’episodi.
Part III Tirant a l’Imperi Grec.
CXV. Lletra tramesa per l’emperador de Constantinoble al rei de Sicília.
CXVI. Com lo rei de Sicília pregà a Tirant, per part sua e de l’emperador de Constantinoble, que volgués anar en Constantinoble per socórrer-lo.
CXVII. Com Tirant fon arribat en Constantinoble, e les raons que l’Emperador li dix.
CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador.
CXIX. Raons de conhort que fa Diafebus a Tirant perquè el veu pres ab lo llaç d’amor.
CXX. Lamentació d’amor que fa Tirant.
CXXI. Raons que fa Diafebus a Tirant, aconhortant-lo de ses amors.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#10 Episodi 2.03 Part II: Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes, capítols del CVII al CXIV

La retirada provoca la rebel·lió i execució del Soldà per part dels seus i l’elecció d’un successor, el qual, en aliança amb el Gran Turc, inicia una campanya militar a terres de Grècia però deixant Rodes alliberada. Tirant no accepta tots els tresors de l’ordre que el Mestre de Rodes li oferix en pagament per la seua ajuda i partix cap a Terra Santa amb el Rei de Sicília, que l’acompanya de manera anònima. En el seu periple entre Beirut, Jerusalem i Alexandria Tirant rescata gran quantitat de captius cristians i els du a Sicília.
A l’illa arriben els ambaixadors del rei de França per acordar el matrimoni entre Felip i Ricomana que encara desconfia de la intel·ligència del seu pretenent, per la qual cosa sol·licita el consell d’un filòsof de Calàbria qui, després de superar una sèrie de peripècies, li indica que Felip “porta l’escrit en lo front de molt ignorant home e avar“. Tot i això, Felip supera amb un colp de sort una darrera prova que la Infanta li prepara i Ricomana comunica a Tirant que accepta el matrimoni, que es celebra a continuació.
Com a conseqüència d’este matrimoni el rei de Sicília col·labora en una expedició contra els infidels organitzada pel rei de França que recorre bona part de la Mediterrània atacant diverses ciutats. Tirant es cobrix de glòria en estos episodis bèl·lics però també té un incident amb el cavaller Ricard el Venturós, que es resol finalment amb l’amistat dels dos gentilhoms.
Acabada l’expedició Tirant torna a Bretanya però, a instàncies de Felip que vol que l’acompanye en el seu camí, torna a Sicília.

Contingut de l’episodi.
Part II Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes.
CVII. A. Com fon mort lo Soldà per sos vassalls a mort vituperosa.
CVII. B. L’oferta que féu lo Meste de Rodes a Tirant de pagar-li la nau.
CVIII. La resposta que Tirant féu al Mestre de Rodes. Aprés partí de Rodes e anà al sant Sepulcre en companyia del rei de Sicília e de Felip.
CIX. Com Tirant posà en llibertat tots los catius que havia comprats en Alexandria, e com tornaren en Sicília e estrengueren lo matrimoni de Felip ab la filla del rei de Sicília.
CX. Lo raonament que Tirant féu a la infanta de Sicília sobre lo matrimoni, e com la Infanta féu moltes experiències per conèixer a Felip.
CXI. Com la infanta de Sicília tramès per Tirant e manifestà-li com era contenta de complir lo matrimoni ab Felip.
CXII. Com lo rei de Sicília tramès deu galeres e quatre naus armades al rei de França per valença.
CXIII. Lo vot que Tirant féu davant lo rei de França e molts altres cavallers.
CXIV. Com Ricard, en presència del rei de França, dix que combatria a Tirant a tota ultrança. E com lo rei de França combaté Trípol de Suria, e aprés robà la costa de Turquia.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#09 Episodi 2.02 Part II: Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes, capítols del CI al CVI

El rei de Sicília li demana a Tirant poder acompanyar-lo a Terra Santa, a la qual cosa Tirant accedix però sempre després d’haver anat en socors del Mestre de Rodes. Davant la seua partida i la perspectiva de la seua possible boda amb Felip, Ricomana demana a son pare fer una festa de comiat amb l’objectiu de comprovar les maneres cortesanes de Felip. Tirant es veu obligat a continuar intervenint en ajuda de Felip davant els seus comportaments grollers, per a desesperació de la infanta que, encara que es sent atreta per Felip, desconfia del seu caràcter. Finalment, el duc de Messina, germà del rei, recomana escriure als reis de França per acordar el matrimoni i evitar malentesos posteriors, aprofitant el temps disponible fins que el rei torne de Jerusalem.
L’expedició de Tirant partix de Sicília cap a Rodes, ben carregada de subministraments i amb Felip i el rei de Sicília a bord. En una arriscada maniobra la nau trenca el setge dels genovesos i arriba a la costa de Rodes. Els subministraments trauen la població de l’illa de la desesperada situació en que es trobaven en la que “moltes dones prenyades se són afollades, e los petits infants se moren de fam. Aquesta és la major misèria que en lo món sia estada“.
El trencament efectiu del setge amb l’arribada els subministraments, juntament amb l’acció agosarada d’un mariner de Tirant que aconseguix incendiar la nau del capità dels genovesos, trenca la moral de les tropes del Soldà, que emprenen una desordenada retirada.

Contingut de l’episodi.
Part II Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes.
CI. Com lo rei de Sicília pregà a Tirant que l’acollís en la sua nau per passar al sant Sepulcre de Jerusalem.
CII. Com lo rei de Sicília féu un convit a Felip e a Tirant ans que partissen, e com Tirant reparà un gran defalt que Felip havia fet.
CIII. Lamentació que féu la filla del rei de Sicília aprés del convit.
CIV. Com lo rei de Sicília comanà la muller e sa filla a son germà lo duc de Messina, e pregà’l que digués lo parer seu en lo matrimoni de Felip e de sa filla.
CV. Com Tirant arribà en Rodes ab la nau e la socorregué.
CVI. Com Tirant féu cremar la nau del capità dels genovesos, qui fon causa que tots los moros se n’anaren de l’illa.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#08 Episodi 2.01 Part II: Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes, capítols del XCVIII al C

A la seua arribada a Bretanya Tirant rep notícia dels esdeveniments que s’estan produint a Rodes, on els genovesos i el soldà d’El Caire mantenen un setge sobre el castell de l’illa. Davant la falta de resposta que rep la crida d’auxili del Mestre de Rodes “al Papa, a l’Emperador e a tots los reis e prínceps de crestians, notificant-los la grandíssima necessitat en què era posat, pregant-los que el volguessen subvenir“, Tirant decidix armar una nau i anar en la seua ajuda.
L’expedició partix amb la incorporació, sense el coneixement de son pare, de Felip, el fill menor del rei de França que té fama de beneitó, i en el seu camí a Rodes és rebuda pel rei de Portugal. Una vegada travessa l’estret de Gibraltar i entra en la mar Mediterrània, la nau es veu forçada a mantindre una sèrie d’enfrontaments amb forces musulmanes i genoveses, de manera que es decidix anar a Sicília com a etapa prèvia a l’arribada a Rodes.
El rei de Sicília rep l’expedició amb moltes atencions i Felip acaba enamorant-se de Ricomana, infanta de Sicília, la qual cosa agrada a son pare el rei. Ricomana es sent atreta per Felip però té dubtes sobre el seu caràcter, la qual cosa obliga a Tirant a intervindre subtilment per ajudar Felip en el seu poc encertat festeig. Tot es veu aturat davant l’arribada de noves notícies sobre la desesperada situació Rodes, la qual cosa empeny Tirant a partir al seu socors immediatament.

Contingut de l’episodi.
Part II Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes.
XCVIII. Com Tirant ab sos companyons partiren de l’ermità e tornaren en llur terra.
XCIX. Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon delliurada per un cavaller de l’orde.
C. Com Tirant armà una nau per socórrer al Maestre de Rodes, e anà-se’n en sa companyia Felip, fill menor del rei de França, del qual se tractà matrimoni ab la filla del rei de Sicília.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#07 Episodi 1.06 Part I: Tirant a Anglaterra, capítols del LXXIV al XCVII

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és p1-anglaterra.png

Mentre la fama del cavaller Tirant va en augment i ja arriben cavallers d’altres terres per desafiar-lo, la seua victòria sobre els quatre anònims cavallers i el descobriment de la personalitat reial de dos d’aquells desferma una sèrie d’esdeveniments que es traduiran en successius desafiaments per part dels germans de Muntalbà per venjar l’honor dels seus senyors derrotats.
El relat de Diafebus finix amb l’explicació de com el rei d’Anglaterra, una volta finides les celebracions de les seues noces amb la filla del rei de França, establix l’ordre dels cavallers de la Garrotera o fraternitat de l’orde del benaventurat senyor Sant Jordi, amb l’explicació del seu origen, obligacions, símbols i divisa, que es situa a quan “Július Cèsar vengué per conquistar Anglaterra, e la poblà d’alemanys e de biscaïns“.
Finalment Tirant i els seus companys s’acomiaden de l’ermità i continuen el seu camí de retorn a la seua llar a Bretanya, posant fi a la seua estada a Anglaterra.

Contingut de l’episodi.
Part I Tirant a Anglaterra.
LXXIV. Com un cavaller nomenat Vilafermosa requerí de batalla a Tirant.
LXXV. Com Tirant fon reptat de cas de tració per una donzella en presència del Rei.
LXXVI. Com Tirant s’excusà de paraula del cas de tració en presència del Rei e acceptà la lletra de batalla tramesa per Kirieleison de Muntalbà.
LXXVII. Lletra de batalla tramesa per Kirieleison de Muntalbà a Tirant lo Blanc.
LXXVIII. Com lo rei d’Anglaterra anà ab tots los estats a l’església de Sant Jordi per solemnizar novelles obsèquies als dos reis e als dos ducs.
LXXIX. Resposta a la lletra de batalla per Tirant lo Blanc.
LXXX. Com lo rei d’armes e la donzella se’n tornaren ab la resposta de Tirant.
LXXXI. Com Tomàs de Muntalbà requirí de batalla a Tirant per venjar la mort dels Reis e la mort de son germà.
LXXXII. Com Tirant e Tomàs de Muntalbà se combateren, e Tirant fon vencedor.
LXXXIII. L’oració que féu Tirant aprés que hagué vençuda la batalla.
LXXXIV. Com tragueren ab molta honor a Tirant, e donaren sentència de traïdor contra l’altre cavaller.
LXXXV. Com fon instituïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera.
LXXXVI. Lo jurament que fan los cavallers de la Garrotera.
LXXXVII. Los capítols de la fraternitat són aquests:
LXXXVIII. D’això mateix.
LXXXIX. D’això mateix.
XC. D’això mateix.
XCI. D’això mateix.
XCII. Les cerimònies que los cavallers de la Garrotera fan, com tots són ajustats en l’església de Sant Jordi on és lo cap de l’orde.
XCIII. Los vots que fan les dones d’honor.
XCIV. D’això mateix.
XCV. D’això mateix.
XCVI. Com fom trobada la devisa del collar que lo rei d’Anglaterra donà.
XCVII. La significació de la devisa.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#06 Episodi 1.05 Part I: Tirant a Anglaterra, capítols del LXI al LXXIII

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és p1-anglaterra.png

Es desferma l’enfrontament de Tirant amb el senyor de les Vilesermes pel fermall de la bella Agnes, seguint el procediment que marca el costum cavalleresc amb la participació d’un rei d’armes (Jerusalem) i un jutge (Clarós de Clarença), amb tan gran violència que Diafebus exclama en la seua narració “¡Tristes les mares que parits los havien!“. Finalment, el senyor de les Vilersermes perd la vida mentre que Tirant queda molt malferit i ha de restar convalescent una temporada per tal de recuperar-se. Una vegada recuperat, Tirant es veu forçat a enfrontar-se amb l’alà del príncep de Gal·les, al que venç sense armes. A continuació Diafebus relata els fets relatius a l’arribada de quatre grans cavallers d’incognit a la cort del rei d’Anglaterra per fer armes i com, amb un audaç ardit per amagar el fet que serà ell qui s’enfronte als quatre, Tirant els derrota revelant-se la noble identitat dels nobles.

Contingut de l’episodi.
Part I Tirant a Anglaterra.
LXI. La resposta que Tirant féu al senyor de les Vilesermes quan li demanà lo fermall que la bella Agnès li havia dat.
LXII. Lletra de batalla tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc.
LXIII. Com Tirant demanà de consell a un rei d’armes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes.
LXIV. Lo consell que Jerusalem, rei d’armes, donà a Tirant lo Blanc.
LXV. Com lo senyor de les Vilesermes devisà les armes.
LXVI. Lo raonament que lo rei d’armes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers.
LXVII. Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Vilesermes.
LXVIII. Com los jutges del camp donaren sentència que Tirant hagués la glòria de la batalla.
LXIX. Com los quatre cavallers germans d’armes se presentaren davant lo rei d’Anglaterra, los quals eren dos reis e dos ducs, e donaren-li per escrit lo que volien.
LXX. Com lo segon cavaller donà al Rei lo seu albarà de les armes que volia fer.
LXXI. A. Com lo terç cavaller donà un albarà al Rei de les armes que volien fer.
LXXI. B. De les paraules que contenia l’albarà del quart cavaller.
LXXII. Com Tirant entrà en lo camp ab los tres cavallers, l’u aprés l’altre, e de tots fon vencedor.
LXXIII. Com Tirant vencé lo quart cavaller.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#05 Episodi 1.04 Part I: Tirant a Anglaterra, capítols del XL al LX

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és p1-anglaterra.png

Tirant explica amb tot detall les celebracions de la boda del rei d’Anglaterra amb la filla del rei de França, inclós un episodi on el fill del comte-ermità, el jove Conestable d’Anglaterra, demostra el seu valor. L’ermità s’interessa per quin cavaller va ser el millor dels vencedors però la modèstia de Tirant li impedix continuar amb el seu relat dels fets. Aleshores el seu company Diafebus, cosí de Tirant, pren la paraula per llegir la carta del rei en la que “ordenam, manam e sentenciam dar la mundana glòria, honor i fama a l’egregi e virtuós cavaller, de nostra mà fet, Tirant lo Blanc” i comença a referir els episodis d’armes de Tirant durant les celebracions, entre els quals l’incident amb el senyor de les Vilesermes amb motiu del fermall que Tirant demana a la bella Agnès i que ella li concedix que prenga del seu pit amb les seues pròpies mans.

Contingut de l’episodi.
Part I Tirant a Anglaterra.
XL. Com Tirant ab sos companyons, tornant de les grans festes que s’eren fetes en les bodes del rei d’Anglaterra, passaren per l’ermita on estava lo pare ermità.
XLI. Com Tirant recità a l’ermità les grans festes, solemnitats e magnificències, les quals no es troben per escriptura tan bells actes com foren fets en les bodes del rei d’Anglaterra, e del divís que fon entre els oficis.
XLII. Com lo Rei isqué de la ciutat ab gran professó, ab tots los estats e ab tot lo clero.
XLIII. Com lo rei d’Anglaterra pres la benedicció ab la filla del rei de França.
XLIV. De les festes que foren fetes lo dia de les bodes del rei d’Anglaterra.
XLV. Los capítols de les armes que es podien fer en aquelles festes.
XLVI. D’això mateix.
XLVII. D’això mateix.
XLVIII. D’això mateix.
XLIX. D’això mateix.
L. D’això mateix.
LI. D’això mateix.
LII. D’això mateix.
LIII. Com Tirant manifestà a l’ermità les magnificències de la roca.
LIV. De la suplicació que la Reina féu al déu d’Amor.
LV. La resposta que lo déu d’Amor féu a la Reina.
LVI. Com l’ermità demanà a Tirant que li digués qui era estat lo millor dels vencedors.
LVII. La resposta que lo Rei féu al Conestable.
LVIII. Com Diafebus llegí a l’ermità la carta que lo rei d’Anglaterra havia feta a Tirant, donant-lo per millor cavaller de tots.
LIX. Lo jurament que lo rei d’Anglaterra feia fer als gentilshòmens aprés que eren examinats, ans que els donàs l’orde de cavalleria.
LX. Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo tingué vençut.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#04 Episodi 1.03 Part I: Tirant a Anglaterra, capítols del XXVIII al XXXIX

Tirant lo Blanc, gentilhome bretó, emprén el camí cap a Londres amb altres jóvens per tal d’assistir a les festes que es celebren amb motiu de la boda del rei d’Anglaterra amb la filla del rei de França i ésser nomenat cavaller. Cansat del viatge, s’adorm sobre el seu cavall, es separa del grup i arriba a una font prop d’on viu Guillem de Varoic, qui estava llegint un llibre nomenat Llibre de Batalles. Tirant es presenta a l’ermità, qui en canvi manté el seu anonimat, i li conta el motiu del seu viatge. L’ermità es sorprén que Tirant no conega les regles de la cavalleria i es decidix a explicar-li quins són la natura i el valor de l’Orde de la Cavalleria, recolzant-se amb episodis del Llibre de Batalles. Tirant li pregunta pels millors cavallers que han existit i li fa esment de la gran figura del comte Guillem de Varoic, a la qual cosa l’ermità respon, mantenint el seu anonimat, “veritat és, mon fill, que jo he oït parlar d’aqueix cavaller comte Guillem de Varoic, mas jamés l’he vist ne conegut e per ço me só lleixat de parlar d’ell“. Guillem finalment acomiada Tirant per a que continue el seu viatge, li entrega el Llibre de Batalles i li demana que en tornar de les festes torne a visitar-lo per referir-li-les, cosa que fa amb els seus companys passat un any.

Contingut de l’episodi.
Part I Tirant a Anglaterra.
XXVIII. Com lo rei d’Anglaterra se casà ab la filla del rei de França, e en les bodes foren fetes molt grans festes.
XXIX. Com Tirant manifestà son nom e son llinatge a l’ermità.
XXX. Com Tirant demanà a l’ermità en què pensava.
XXXI. Com Tirant pregà a l’ermità que li volgués dir quina cosa era l’orde de cavalleria.
XXXII. Com l’ermità llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de Batalles.
XXXIII. Com l’ermità llegí a Tirant lo segon capítol.
XXXIV. Com l’ambaixador del Papa menaçà al capità del Gran Turc dins Contestinoble.
XXXV. Com l’ermità dix a Tirant la significació de les armes.
XXXVI. Com desagraduen los cavallers.
XXXVII. Com Tirant demanà a l’ermità que li digués en quina edat del món eren estats millors cavallers.
XXXVIII. Com Tirant tornà a replicar a l’ermità del precedent capítol.
XXXIX. Com Tirant se partí de l’ermità, content de les bones doctrines que li havia dades.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#03 Episodi 1.02 Part I: Tirant a Anglaterra, capítols del XIII al XXVII

A la seua lletra de batalla el rei de la Gran Canària proposa al rei d’Anglaterra resoldre el conflicte mitjançant un combat singular entre ells dos, la qual cosa és acceptada. L’ermità, veient la joventut i feblesa del rei en comparació amb la del rei moro, proposa que el rei cedisca el ceptre i la corona reial al duc de Lencastre, cosa que la resta de nobles no ho accepten. Finalment, amb la conformitat de tots, cedix la corona a l’ermità, qui fa demanar a la Comtessa les armes del seu espós. Es celebra el combat i el rei ermità derrota i mata el rei moro, malgrat patir grans ferides. Els moros trien nou rei Cale ben Cale, qui va fer matar els ambaixadors que el rei ermità havia enviat per fer complir l’acord. En conèixer la traïció del rei Cale ben Cale, el rei ermità mobilitza tots els hòmens entre els onze i els setanta anys amb la voluntat de derrotar definitivament els moros. La Comtessa tracta que el rei ermità eximisca el seu fill únic d’incorporar-se a l’exercit, cosa que no concedix per a satisfacció del propi fill. Els cavallers moros maten el rei Cale ben Cale per haver provocat la mobilització de l’exercit cristià amb la seua innoble acció, però la victòria cristiana ja és inevitable gràcies a l’experiència militar del rei ermità.
Acabada la guerra el rei ermità revela a la Comtessa que ell és el seu marit qui pensava mort, restituïx la corona a l’anterior rei i es retira de nou a la vida ermitana, esta vegada acompanyat per la seua muller a una ermita que feu construir. L’agrait rei cedix al fill de Varoic gairebé tota Cornualla, el fa conestable major d’Anglaterra i decideix casar-se amb la filla del rei de França per la qual cosa crida els cavallers a la cort a fer exercici d’armes.

Contingut de l’episodi.
Part I Tirant a Anglaterra.
XIII. Lletra de batalla tramesa per lo rei de la Gran Canària al rei d’Anglaterra.
XIV. Com los ambaixadors del rei de Canària portaren la lletra de batalla al rei d’Anglaterra.
XV. Com per tots los del consell fon deliberat que l’ermità digués primer son vot sobre la lletra de batalla que tramès lo rei de la Gran Canària al rei d’Anglaterra.
XVI. Les raons que lo rei d’Anglaterra fa en lo consell ab los seus cavallers per entrar en la batalla ab lo rei de la Gran Canària, e lo que ells li repliquen.
XVII. Com lo rei d’Anglaterra, ab voluntat de tots sos barons e cavallers, renuncià lo regne, la corona e lo ceptre a l’ermità, que fes la batalla e entràs en camp clos ab lo rei de la Gran Canària.
XVIII. La resposta que lo Rei ermità féu a la comtessa de Varoic, com lo suplicà que li fes mercè de dir-li son nom ni quina amistat havia tenguda ab son marit lo comte Guillem de Varoic, e lo que ell li respongué, recitant-li les batalles de la ciutat de Roam, e dels seus actes.
XIX. Raons que fa la Comtessa al Rei ermità com li demanà en gràcia que li prestàs les armes de son marit lo comte Guillem de Varoic; e com ordenà la batalla per entrar en camp clos ab lo rei moro, del qual guanyà gloriosa victòria.
XX. Lo vot solemne que lo Rei ermità féu, estant nafrat per lo rei de la Gran Canària
XXI. Com lo rei ermità s’excusà que no volgué lleixar a la Comtessa son fill.
XXII. Lamentació que féu la Comtessa com hagué lleixat lo fill.
XXIII. Com los cavallers qui havien acompanyada la Comtessa se’n tornaren al camp ab lo fill, e recitaren al Rei les lamentacions de la Comtessa.
XXIV. Com lo Rei ermità féu vallejar lo seu camp, e tramès a la Comtessa que li trametés dues bótes de llavor d’espinacs de coure.
XXV. Com lo Rei ermità donà la batalla als moros e fon vencedor.
XXVI. Com lo Rei ermità se manifestà a la Comtessa sa muller.
XXVII. Com lo Rei ermità restituí al primer Rei les robes, la corona, lo ceptre e lo regne, e tornà a servir Déu.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#02 Episodi 1.01 Part I: Tirant a Anglaterra, capítols de l’I al XII

“En la fèrtil, rica e delitosa illa d’Anglaterra…” habitava el comte Guillem de Varoic, espill de cavallers. En la seua vellesa decidix peregrinar a Jerusalem i, per tal raó, s’acomiada de la seua muller i dels seus. Passat un temps retorna a Anglaterra i es reclou en una ermita prop Varoic, no sense haver fet córrer la brama de què havia mort: ningú no el reconeix, ni tan sols la seua dona que sovint li donava almoina.

En aquell temps els moros, baix les ordres dels reis de Gibraltar i Tànger, envairen Anglaterra. Els anglesos van ser derrotats en nou batalles seguides, fins al punt que el rei es va haver de refugiar al castell de Varoic, acollit per la comtessa. Allí té una aparició: ha de fer capità dels seus exèrcits el primer mendicant que se li presente. Este serà Guillem, que tractarà d’excusar-se davant la sol·licitud del rei, el qual insistix plorant i agenollat als seus peus. El comte-ermità el tranquil·litza i, finalment, accepta lluitar contra la “mafomètica secta”, demana al rei que es mostre alegre i li ensenya a fer bombardes incendiàries. Pocs dies després, amb material de la seua pròpia sala d’armes, el compte ataca per sorpresa i de nit el campament moro i crema les tendes dels caps: ara els anglesos poden atacar i els moros han de fugir i refugiar-se a Alimburg. Davant esta situació el rei de Gran Canària envia al rei anglès una “lletra de batalla”

Contingut de l’episodi
Part I Tirant a Anglaterra.
I. Comença la primera part del llibre de Tirant, la qual tracta de certs virtuosos actes que féu lo comte Guillem de Varoic en los seus benaventurats darrers dies.
II. Com lo comte Guillem de Varoic proposà d’anar al Sant Sepulcre e manifestà a la Comtessa e als servidors la sua partida.
III. Com lo Comte manifestà a la Comtessa sa muller la sua partida; e les raons que li fa, e lo que ella replica.
IV. Raons de consolació que lo Comte fa a la Comtessa e lo que ella replica en lo comiat; e com lo Comte anà en Jerusalem.
V. Com lo rei de Canària, ab gran estol, passà en l’illa d’Anglaterra.
VI. Lamentació que féu lo Rei.
VII. Com lo rei d’Anglaterra pregà a l’ermità.
VIII. La resposta que l’ermità fa al Rei.
IX. Rèplica que lo Rei fa a l’ermità.
X. La resposta definitiva que l’ermità féu al Rei.
XI. Les gràcies que lo rei d’Anglaterra fa a l’ermità.
XII. Com lo Rei anglès donà llicència a l’ermità que anàs a fer les magranes compostes.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org

#01 Episodi 0.01 Dedicatòria i Pròleg

Dedicatòria del llibre al príncep don Ferrando de Portugal, en la que Joanot Martorell simula que l’obra es tracta d’una traducció de l’anglés a llengua portuguesa i “mas encara de portuguesa en vulgar valenciana, per ço que la nació d’on jo só natural se’n puixa alegrar e molt ajudar per los tants e tan insignes actes com hi són“.

Al Pròleg es fa un recorregut per diversos episodis cavallerescos i militars de la història i s’assenyala com “mereixedors són d’honor, glòria e de fama e contínua bona memòria los hòmens virtuosos, e singularment aquells qui per la república no han recusat sotsmetre llurs persones a mort, perquè la vida d’aquells fos perpetual per glòria“, entre els quals destaca “aquell valentíssim cavaller Tirant lo Blanc“.

Contingut de l’episodi
Dedicatòria.
Pròleg
.

Subscriu-te al podcast amb la teua app agregant el nostre rss feed o descarrega l’àudio amb el botó dret del ratolí a archive.org